Al llarg de l’any Vinyoli són nombrosos els actes que es van fer commemorant el centenari del naixement del poeta arreu de Catalunya. El recital del 20 de gener 2015, però, va ser ben especial ja que va ser la primera jam poètica a l’estranger, a Alemanya, a Frankfurt am Main concretament. A més a més, es va comptar amb la presència de l’eminent catalanòfil Til Stegmann, que va presentar la seva autobiografia “Ambaixador de Catalunya a Alemanya”.
S’hauria imaginat mai Vinyoli que en aquella ciutat alemanya on anava per fer negocis s’hi celebraria un recital poètic homenatjant-lo?
Com a editor, Vinyoli assistia sovint a la Fira del Llibre de Frankfurt. Després de la feina, solia sortir a passejar per la vora del Main, anava a veure la catedral, prenia un got de vi en una Weinstube (una taverna) i escrivia postals, com per exemple aquesta:
Poc s’imaginaran que vinc de passejar com un poeta, com un senzill home desinteressat dels negocis i de tot gairebé, excepte de la bona comunicació afectiva amb algunes persones.1
Llegint aquestes paraules podem fer-nos a la idea de com se sentia Vinyoli respecte el seu ofici. Tal com s’explica a la biografia La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli (Curbet Edicions, 2010), tenia una gran responsabilitat a la seva empresa (era director d’edicions de l’editorial Labor), però ell no era home de negocis, ell s’identificava com poeta. Li era més plaent sortir a passejar i embadalir-se amb els encants de la ciutat, de la catedral, i reflexionar sobre l’harmonia, la unitat de l’ésser, la perfecció i l’assossec espirituals, els seus anhels… Què anhelava, però? Doncs la paraula, el vers, la imperiosa crida del poema que el duria a la redempció. Més endavant va escriure el poema “Tot són preguntes”2:
Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l’arquet fa mal, d’això no n’hi ha dubte.
Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però, cap mena d’importància.
Es poden fer moltíssimes coses,
que no són res, partint d’aquest principi:
tot és ara i res.
Anys més tard, en aquella mateixa ciutat, no pas en una Weinstube sinó en una llibreria, una vintena de catalans i alemanys es deixarien embriagar pels versos vinyolians i per l’esperit del romanticisme alemany i, entre copes de vi, recitarien el poeta (“Llibre d’amic III i IX”, “Damunt la sorra” i “Hölderlin”), així com Rilke, en llengua original i la traducció al català de Vinyoli (“Dia de tardor”).
En fi, un recital memorable va ser. Un recital que no hauria estat possible, però, sense la col·laboració del Casal Català de Frankfurt, de la llibreria Buch und Wein i dels assistents i el seu entusiasme. Per tant, gràcies.
Si us fa gràcia veure i sentir com va ser aquest recital, podeu escriure al youtube “Recital de poesia de Joan Vinyoli a Frankfurt” i allà trobareu el vídeo.
Gemma Pera (filòloga)