7.521 catalans han marxat de Catalunya cap a l’estranger a la recerca d’oportunitats laborals durant el primer semestre de 2013.
Ja són 46.274 catalans des de l’inici de la crisis a 2008 i 530.097 els residents, de totes nacionalitats, que han abandonat Catalunya
13-12-2013
El passat dia 10 de desembre, l’INE (Instituto Nacional de Estadística) espanyol ha publicat els resultats d’un nou instrument estadístic, denominat Estadística de Migracions, que presenta les xifres de les estimacions del moviment de la població corresponents al primer semestre de 2013. D’acord amb aquestes dades un total de 39.690 espanyols han abandonat Espanya per a instal·lar-se a l’estranger en el primer semestre de 2013. Els catalans que han seguit aquest camí han estat 7.521 durant els sis primers mesos de 2013.
Les dades per comunitats autònomes continuen situant a Madrid (9.427) i a Catalunya (7.521) com les principals comunitats autònomes emissores d’emigració per davant de regions que sempre havien estat, en termes absoluts, molt més actives en nombre de persones que emigraven. És el cas d’Andalusia (4.247), País Valencià (4.180), Galicia (2.650), i Canàries (2.291). Destaquen també els forts creixements migratoris a Euskadi (1.368) i a les Illes Balears (1.155) en aquest semestre.
Si hi sumem els estrangers residents a l’Estat que decideixen provar sort en un altre país, Madrid passa a ser la primera comunitat (68.011) per davant de Catalunya on 62.811 catalans, nous catalans i residents estrangers, han abandonat Catalunya en aquests sis primers mesos de 2013, molt per sobre del País Valencià (35.954), Andalusia (23.191) i d’Euskadi (12.465). El total pel conjunt de l’Estat espanyol és de 259.227 persones que han abandonat l’Estat.
Així doncs, entre els anys 2008 i primer semestre de 2013, període de l’actual crisi econòmica, el total de persones de nacionalitat espanyola que han traslladat el seu domicili des de Catalunya cap a l’estranger per a anar a viure i/o intentar treballar a l’estranger és de 46.274. El total, persones de nacionalitat espanyola residents a Catalunya més persones d’altres nacionalitats residents a Catalunya, que haurien abandonat Catalunya en el mateix període 2008-primer semestre de 2013 és de 530.097 persones. Moltes d’aquestes persones, independentment de la seva nacionalitat, demanen assistència a les ambaixades espanyoles, a d’altres institucions espanyoles o a les entitats catalanes.
Les 7.521 sortides catalans en aquest primer semestre no mostren diferencies significatives per sexe (4.024 homes i 3.947 dones) però sí que mostren que no és exacte atribuir a aquesta emigració un caràcter merament ‘juvenil’. En aquest primer semestre de 2013 un 30,1% dels que han emigrat té entre 19 i 35 anys i un 40,3% té més de 35 anys. Cal destacar que el 27,6% té menys de 19 anys (i el 23% menys de 14 anys) el que confirma la tendència a una emigració catalana de caràcter cada cop més familiar i en absolut ‘aventurera’.
Aquesta tendència al creixement migratori, lent però sostingut en el temps i amb una tendència a estabilitzar la residència a l’exterior per un llarg període, és també visible en l’increment dels inscrits catalans en el CERA (Cens Electoral de Residents Absents) que a 1er de Novembre de 2013 se situa en 171.475 inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot. Això representa un significatiu augment de 10.672 inscrits en el que portem de 2013, i un augment de 14.499 votants (+9,23%) respecte dels 156.976 inscrits que van tenir dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012. Aquesta xifra no té en compte el fet que molts catalans residents a l’exterior no s’inscriuen als consolats espanyols, particularment a Europa, i la xifra real de potencials votants exteriors és probablement molt superior a la xifra oficial.
EL CERA és el cens que permet als catalans de l’exterior poder votar en els diversos processos electorals en que tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat). Les condicions de vot, tal i com va quedar de manifest en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, són desastroses atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del ‘voto rogado’ que va fer que únicament el 6,74% dels inscrits catalans poguessin votar el 25-N de 2012.
Aquesta realitat migratòria no pot continuar essent percebuda com un exotisme o com un viatge turístic una mica més llarg del normal. En aquests moments és un dels drames socials més importants que estan vivint Catalunya i l’Estat espanyol. Haver d’abandonar el país, i a més en uns moments de la importància històrica que estem vivint, no és una decisió fàcil i el Govern i el Parlament de Catalunya no poden dimitir de les seves responsabilitats.
Per a la FIEC no es tracta que a Catalunya o a Espanya s’implementi una política activa de col·locació d’excedents laborals a països estrangers como es fa, de forma més o menys explícita, a d’altres Estats (cas de Portugal a l’UE o a alguns països africans o asiàtics) però si el flux migratori creix, sembla més apropiat intentar encarrilar i assistir aquest moviment migratori per evitar que sigui una absoluta descapitalització del país. Per això caldrien: ajudes a l’orientació de cap on es poden trobar els millors llocs qualificats per als emigrants, l’establiment de xarxes de professionals i d’enquadrament d’aquesta migració amb les comunitats catalanes de l’exterior (la complicitat de la diàspora catalana amb el país és i serà cada cop més determinant), i especialment en els països on s’està produint una significativa arribada de catalans (o s’hi pot produir en un futur) proposar recursos per a assessorament als nouvinguts o als candidats a l’emigració als centres catalans d’aquests països.
Federació Internacional d’Entitats Catalanes
www.fiecweb.cat
fiec@fiecweb.cat
Facebook: http://www.facebook.com/#!/pages/Federaci%C3%B3-Internacional-dEntitats-Catalanes-FIEC/320516139060?fref=ts
Twitter: @FIEC1
Telèfon: +34-934123294