Nouvinguts

EMIGRAR DES DE CATALUNYA
EN QUÈ HAIG DE PENSAR ? QUINES SÓN LES COSES QUE CAL QUE TINGUI EN COMPTE ?

El portal de la Generalitat de Catalunya Moncat et pot orientar si vols emigrar a Alemanya o a qualsevol altre país del món.

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) ha Elaborat un document per guiar als catalans que desitgen emigrar Document- marc, 2014

QUÈ CAL SABER PER ADQUIRIR LA NACIONALITAT ALEMANYA

El dret de la nacionalitat alemanya es basa en el “Ius sanguinis” (dret de sang) igual que a Espanya i que a la majoria de països d’Europa. Segons aquest principi la persona adquireix la nacionalitat dels seus ascendents. (El principi contrari és el “Ius soli” (dret de sòl) aplicable als EEUU i molts països d’Amèrica del sud. Segons aquest principi, s’adquireix la nacionalitat del país, pel sol fet de néixer allí).
Alemanya ha tingut moltes lleis diferents de nacionalitat i per tant, en cada cas hem d’atendre a quina llei és l’aplicable, perquè les lleis de nacionalitat no són retroactives i per tant no tenen validesa sobre fets passats. Així per exemple, a un nen nascut abans del 1.1.1975, segons la llei aplicable en aquell moment, tant sols el seu pare li transmet la nacionalitat alemanya.
Normalment s’acudeix a lleis anteriors en casos en els que necessitem provar la nacionalitat dels nostres avantpassats per demanar la nostra. A més a més, Alemanya té una legislació complexa en matèria de nacionalitat degut a les desnaturalitzacions (privació de nacionalitat per llei) que durant el règim nazi es van portar a terme a Alemanya per motius racials, religiosos o polítics. Per això l’article 116 de la Constitució alemanya diu “que els antics súbdits alemanys a qui se’ls va privar de ciutadania entre el 30 de gener de 1933 i 8 de maig de 1945 per motius polítics, racials o religiosos i els seus descendents, recuperaran la nacionalitat alemanya si així ho sol.liciten”.
De totes maneres això són casos molt peculiars i ens centrarem aquí en les causes més comunes de sol.licitut de nacionalitat fent referència a la llei avui vigent que és la Staatsangehörigkeitsgesetz de l’any 2000.
Així, la nacionalitat alemanya es pot adquirir:
1. Per descendència: Abstammungsprinzip (principi de filiació), és a dir, aplicació del “Ius sanguinis”. Això vol dir: Adquisició de la nacionalitat dels pares: Fill de pare o mare (o ambdós) alemanys, adquireix automàticament la nacionalitat alemanya.
Si els pares no estan casats i sols el pare és alemany, es necessitarà un reconeixement o declaració de paternitat legalment previst que s’ha de fer abans que el nen arribi als 23 mesos d’edat.
Per aquest mateix principi, el fill de pares de dos nacionalitats diferents adquireix ambdós nacionalitats sense restricció alguna.

Des de l’1 de gener de 2000 tenim una excepció al principi per descendència, i és el cas del Geburtsortsprinzip (Ius soli)/ Optionsmodell per als nens nascuts a partir d’aquesta data: Es tracta que el nen fill d’estrangers nascut a Alemanya, pot obtenir la nacionalitat alemanya si compleix determinats requisits. Entre aquests, els que ens interessen a nosaltres com europeus: Els pares han d’haver residit a Alemanya legalment durant 8 anys o tenir dret a residència il.limitada degut als seus drets com a ciutadans europeus (principi de lliure circulació) .
El problema d’aquest cas, és que al fill, després de la majoria d’edat o a més tardar als 23 anys, se li aplicarà l’Opcionspflicht: és a dir, ha de decidir si manté la nacionalitat alemanya o per contra l’estrangera, però no poden seguir mantenint la doble nacionalitat. Si es vol mantenir l’alemanya, llavors s’haurà de provar que ja no es posseeix l’altra nacionalitat. Per sort això no s’aplica als ciutadans europeus que per sol.licitar la nacionalitat alemanya no han de rebutjar la seva. A més a més, aquesta obligació ha causat un gran rebombori i ha sofert al desembre de 2014 una modificació a la llei que fa que els nens que creixen i estudien a Alemanya no quedin sotmesos a aquesta obligació de triar nacionalitat.

2. Naturalització: Els que resideixen a Alemanya per un llarg període de temps i encara no tenen la nacionalitat, poden sol.licitar-la. Es pot sol.licitar personalment a partir dels 16 anys, sinó ho fan els pares com a representants legals. Existeixen formularis de sol.licitut. Les autoritats corresponents te’ls proporcionen i t’assessoren sobre la documentació exigida.

Requisits per sol.licitar la naturalització:
• Tenir un permís de residència vàlid (els europeus no necessitem permís de residència.)
• Haver estat resident legal a Alemanya durant al menys 8 anys.
• Tenir suficients recursos econòmics per tu i per aquells que de tu depenen, sense dependre d’ajudes socials o de l’atur.
• Tenir un nivell adequat d’alemany (B1)
• Tenir coneixements del dret, la societat i condicions de vida a Alemanya. (Einbürgerungstest)
• Jurar la Constitució alemanya.
• No haver sigut condemnat per un delicte greu.
• Renunciar a la teva nacionalitat anterior: però els europeus no ho hem de fer. De totes maneres hem d’estar atents a la llei del nostre país, què diu sobre la doble nacionalitat? I aquí ve el problema amb Espanya:
Artículo 24 Código Civil
1. Pierden la nacionalidad española los emancipados que, residiendo habitualmente en el extranjero, adquieran voluntariamente otra nacionalidad o utilicen exclusivamente la nacionalidad extranjera que tuvieran atribuida antes de la emancipación. La pérdida se producirá una vez que transcurran tres años, a contar, respectivamente, desde la adquisición de la nacionalidad extranjera o desde la emancipación. No obstante, los interesados podrán evitar la pérdida si dentro del plazo indicado declaran su voluntad de conservar la nacionalidad española al encargado del Registro Civil.
La adquisición de la nacionalidad de países iberoamericanos, Andorra, Filipinas, Guinea Ecuatorial o Portugal no es bastante para producir, conforme a este apartado, la pérdida de la nacionalidad española de origen.
2. En todo caso, pierden la nacionalidad española los españoles emancipados que renuncien expresamente a ella, si tienen otra nacionalidad y residen habitualmente en el extranjero.
3. Los que habiendo nacido y residiendo en el extranjero ostenten la nacionalidad española por ser hijos de padre o madre españoles, también nacidos en el extranjero, cuando las leyes del país donde residan les atribuyan la nacionalidad del mismo, perderán, en todo caso, la nacionalidad española si no declaran su voluntad de conservarla ante el encargado del Registro Civil en el plazo de tres años, a contar desde su mayoría de edad o emancipación.
Així que s’ha de vigilar perquè si no es manifesta la voluntat de continuar amb la nacionalitat espanyola en aquest casos, aquesta es perd.
3. Matrimoni: Per als cònjuges o parelles de fet registrades de ciutadans alemanys.
Els requisits son:
• Presentar sol.licitut
• Tenir coneixements suficients d’alemany (B1)
• Tenir coneixements del dret, la societat i condicions de vida a Alemanya
• Haver residit a Alemanya legalment durant 3 anys
• Estar casat durant al menys 2 anys.

Avantatges de la doble nacionalitat?: Per un no europeu els avantatges són clars. No requereixes visats; permanència al país; no sé com funciona a Alemanya però si hi ha algun impost extra per ser estranger i tenir propietats a Alemanya deixaries de pagar-lo. Com a europeus no et sabria dir els avantatges, doncs som ciutadans de la UE i això significa que gaudim de la ciutadania europea on regeixen els principis de lliure circulació, treball i igualtat entre tots els europeus. Amb això ja no es plantegen problemes de visats, residència… L’avantatge més clar que veig és la possibilitat d’adquirir els drets al sufragi actiu i passiu a nivell estatal i regional, perquè a nivell de municipi, com a europeus, ja el tenim.
Normalment en aquests casos la nacionalitat es demana per un tema sentimental o d’integració al país, però no se sap mai si en un futur serà un avantatge. Està més que comprovat que les polítiques sobre nacionalitat poden variar molt amb el pas dels anys i si pensem que ens trobem en una època molt convulsa degut a la inestabilitat política, econòmica i social amb tots els problemes dels refugiats i les restriccions a l’espai Schengen, no podem saber de cap manera si el dia de demà tenir la nacionalitat alemanya a Alemanya ens pot ser de gran ajuda.

(Georgina Zuferri, advocada)

PRESTACIONS FAMILIARS EN CAS DE MATERNITAT

–  MUTERSCHAFTSGELD= Subsidi per maternitat
BENEFICIARI A la mare que treballa o es forma acadèmicament o professionalment o amb baixos ingressos

DURACIÓ 6 setmanes abans de la data prevista del part i fins la vuitena setmana posterior al part (ampliable a 12 setmanes en cas de part prematur o múltiple)

Important: si no et donen la baixa abans d’aquest plaç, és a dir, l’embaràs va perfecte, tu pots deixar la feina en la data prevista (Muterschutzfrist), això es fa en automàtic. Si vols continuar treballant ho has de dir expressament.

QUANTITAT La quantitat és la mitja del sou net que has guanyat en els tres últims mesos. Fins a 13 euros /dia. T’ho paga la Krankenkasse i si és superior, la resta ho paga l’empresa. (o sigui, si en guanyes 1000 al mes, et pagaran 3000 i pico.) (Si tens ingressos insignificants tant sols et paguen els 13 euros de la krankenkasse, en aquest cas seria uns 1500 euros)

SOL.LICITUD Ho sol.licites a l’empresa i a la Krankenkasse

– ELTERNGELD= Prestació de maternitat/paternitat
BENEFICIARI Es dóna als pares en concepte de compensació pel salari que deixen de percebre a causa de dedicar-se a cuidar dels nens, o sigui, perquè demanem el permís de maternitat o paternitat (Elternzeit)

El Elternzeit pot durar fins a 3 anys des del naixement del nen. Durant aquest temps no et poden acomiadar. Ho pot demanar tant el pare com la mare, però la suma del total ha d’ésser màxim 3 anys (per exemple 1’5 anys el pare i 1’5 anys la mare). Et pots reservar un any per més endavant fins que el nen fa 8 anys (ex. jo m’agafo 2 anys, després treballo i quan el nen en té 6 (interessant per l’escola…) m’agafo un any. Tot això s’acorda amb l’ empresa.

DURACIÓ Durant l’Elternzeit podem cobrar 12 o 14 mesos de Elterngeld. 12 si solament un dels pares demana la baixa i 14 si ho demanen els 2 (un mínim de 2 mesos durant l’any natural) (ex. Mare 12 mesos de baixa i pare 2).
QUANTITAT La quantitat varia entre el 65 i el 67% del salari net. Si no guanyes res són 300 euros mensuals.

SOL.LICITUD Es sol.licita al Elterngeldkasse (caixa de prestació per maternitat o paternitat de l’administració local). Trobareu webs que us ajudaran a emplenar el formulari de sol.licitud que trobareu online (elterngeld.net) Tingueu sobretot a ma nòmines de l’últim any i certificat de naixement del nen).

– KINDERGELD= Prestació familiar per fill a càrrec

BENEFICIARI Residents fiscals a Alemanya que tinguin fills o nets menors a càrrec.
DURACIÓ Fins als 18 anys però en determinats casos és ampliable fins als 21 o 25 i si el fill té una minusvalia reconeguda abans de complir els 25 la prestació no té límit temporal.
QUANTITAT, es pot anar actualitzant anualment però actualment es mantenen les quantitats de 2012:
184 euro/mes per 1er i 2on fill
190 euros/mes per 3er fill
215 euros/mes a partir del quart
SOL.LICITUD A les caixes de família (Familienkasse) El formulari també el trobareu online, tingueu preparat el certificat de naixement. Aquest formulari és molt fàcil d’emplenar.

_______________________________________________________________________________________________________________

PASSAPORT I CERTIFICAT DE NAIXEMENT

Com que sou famílies internacionals demaneu el certificat de naixement europeu (que està en francès i anglès a més de l’idioma del país on s’emet i a tota Europa té el mateix format). És vàlid a tota la unió europea i us estalvieu traduccions en cas de necessitar-lo a Catalunya. Demaneu-n’hi un bon sarpat! Crec que el màxim són 5. Penseu que els necessitareu per demanar les ajudes i pel registre civil espanyol. El certificat es demana a l’ajuntament de la localitat on neix el nen, a vegades hi ha un servei que t’ho fan des de l’hospital, pregunteu!!
És important que tingueu present que si el vostre fill/a té els dos pares catalans tindrà la nacionalitat espanyola i per tant no el podreu treure del país fins que no tingui el passaport !! per poder tenir el passaport primer ha d’estar registrat al registre civil del consolat i per tant haureu de demanar 2 cites: 1 per registrar-lo al consolat on haureu de portar el certificat de naixement i el llibre de família i 2 per fer-li el passaport. El consolat de Frankfurt fa esperar molt per donar-te hora per al passaport, per tant feu-ho el més aviat ossible i quan truqueu per demanar hora demaneu-ne per al registre i per al passaport!!!
—————————————————————————————

SENTÈNCIA TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA SOBRE LA LLEI DE SUCCESSIONS ESPANYOLA

Gràcies a la sentència del TJUE de 3 de setembre de 2014 el govern espanyol ha modificat la llei de successions i l’ha regulat, en concret a la disposició addicional segona de la llei de l’impost sobre successions i donacions. Per tant ara ja no és necessari recórrer tan sols a la jurisprudència del TribunaL de justicia europeu perquè la llei espanyola ja ha fet seva la jurisprudència del tribunal incorporant-la a la normativa espanyola.

Parts: Comissió europea i el Govern espanyol
Litigi: Possible incompatibilitat entre la llei de successions i donacions espanyola i els principis de lliure circulació de persones i capitals defensats en els articles 21 i 63 TFUE.
APRECIACIÓ DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA
La normativa espanyola fa dependre l’aplicació de reduccions de les CCAA sobre la base imposable de la successió/donació:
– de la residència del causant o de l’hereu /donatari
– de si els béns immobles es troben a l’estranger
En aquests casos no es poden aplicar les reduccions de les normatives de les CCAA segons la llei espanyola i per tant es suporta una major carga fiscal ja que les reduccions d’ambdues normatives són compatibles i acomulables (és a dir reducció estatal+ reducció CCAA).

La conseqüència és: reducció del valor de la successió o de la donació.
S’estant vulnerant les obligacions establertes en virtut de l’art. 63 TFUE (llibertat de circulació de capitals, perquè les donacions i successions es consideren capitals segons la normativa europea) i de l’art. 40 Acuerdo EEE (prohibición de discriminación de trato por razón de nacionalidad o residencia).

CONSEQÜÈNCIES
La jurisprudència del TJUE té caràcter vinculant, per tant la podem al.legar davant d’hisenda. A partir d’ara, la normativa espanyola no es pot aplicar perquè és contrària a les obligacions establertes per la normativa comunitària. Podem reclamar que se’ns apliquin les reduccions establertes en les CCAA en les que s’hagi de liquidar l’Impost.
Si ja l’hem liquidat podem sol.licitar la devolució dels ingressos indeguts (4 anys prescripció).

Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones

DISPOSICIONES ADICIONALES
Segunda Adecuación de la normativa del Impuesto a lo dispuesto en la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, de 3 de septiembre de 2014 (asunto C-127/12), y regulación de la declaración liquidación de los contribuyentes que deban tributar a la Administración Tributaria del Estado

Uno. Adecuación de la normativa del Impuesto a lo dispuesto en la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, de 3 de septiembre de 2014.
1. La liquidación del impuesto aplicable a la adquisición de bienes y derechos por cualquier título lucrativo en los supuestos que se indican a continuación se ajustará a las siguientes reglas:

a) En el caso de la adquisición de bienes y derechos por herencia, legado o cualquier otro título sucesorio, si el causante hubiera sido residente en un Estado miembro de la Unión Europea o del Espacio Económico Europeo, distinto de España, los contribuyentes tendrán derecho a la aplicación de la normativa propia aprobada por la Comunidad Autónoma en donde se encuentre el mayor valor de los bienes y derechos del caudal relicto situados en España. Si no hubiera ningún bien o derecho situado en España, se aplicará a cada sujeto pasivo la normativa de la Comunidad Autónoma en que resida.

b) En el caso de la adquisición de bienes y derechos por herencia, legado o cualquier otro título sucesorio, si el causante hubiera sido residente en una Comunidad Autónoma, los contribuyentes no residentes, que sean residentes en un Estado miembro de la Unión Europea o del Espacio Económico Europeo, tendrán derecho a la aplicación de la normativa propia aprobada por dicha Comunidad Autónoma.

c) En el caso de la adquisición de bienes inmuebles situados en España por donación o cualquier otro negocio jurídico a título gratuito e «intervivos», los contribuyentes no residentes, que sean residentes en un Estado miembro de la Unión Europea o del Espacio Económico Europeo, tendrán derecho a la aplicación de la normativa propia aprobada por la Comunidad Autónoma donde radiquen los referidos bienes inmuebles.

d) En el caso de la adquisición de bienes inmuebles situados en un Estado miembro de la Unión Europea o del Espacio Económico Europeo, distinto de España, por donación o cualquier otro negocio jurídico a título gratuito e «intervivos», los contribuyentes residentes en España tendrán derecho a la aplicación de la normativa propia aprobada por la Comunidad Autónoma en la que residan.

e) En el caso de la adquisición de bienes muebles situados en España por donación o cualquier otro negocio jurídico a título gratuito e «intervivos», los contribuyentes no residentes, que sean residentes en un Estado miembro de la Unión Europea o del Espacio Económico Europeo, tendrán derecho a la aplicación de la normativa propia aprobada por la Comunidad Autónoma donde hayan estado situados los referidos bienes muebles un mayor número de días del período de los cinco años inmediatos anteriores, contados de fecha a fecha, que finalice el día anterior al de devengo del impuesto.
2. A efectos de lo dispuesto en este artículo, se considerará que las personas físicas residentes en territorio español lo son en el territorio de una Comunidad Autónoma cuando permanezcan en su territorio un mayor número de días del período de los cinco años inmediatos anteriores, contados de fecha a fecha, que finalice el día anterior al de devengo.
3. Cuando en un solo documento se donen por un mismo donante a favor de un mismo donatario distintos bienes o derechos y por aplicación de las reglas expuestas en el apartado 1 anterior resulte aplicable la normativa de distintas Comunidades Autónomas, la cuota tributaria a ingresar se determinará del siguiente modo:

1. ° Se calculará el tipo medio resultante de aplicar al valor del conjunto de los bienes y derechos donados la normativa del Estado y la de cada una de las Comunidades Autónomas en las que radiquen o estén situados parte de tales bienes y derechos.

2. ° Se aplicará al valor de los bienes y derechos que radiquen o estén situados en cada Comunidad Autónoma el tipo medio obtenido por la aplicación de su normativa propia, de lo cual se obtendrá una cuota tributaria a ingresar, correspondiente a dichos bienes y derechos.
Dos. Regulación de la declaración-liquidación de los contribuyentes que deban tributar a la Administración Tributaria del Estado.
Los contribuyentes, que deban cumplimentar sus obligaciones por este impuesto a la Administración Tributaria del Estado, vendrán obligados a presentar una autoliquidación, practicando las operaciones necesarias para determinar el importe de la deuda tributaria y acompañar el documento o declaración en el que se contenga o se constate el hecho imponible. Al tiempo de presentar su autoliquidación, deberán ingresar la deuda tributaria resultante en el lugar, forma y plazos determinados reglamentariamente por el Ministro de Hacienda y Administraciones Públicas.

(Georgina Zuferri, advocada)

__________________________________

QUÈ HA DE FER UN ADOVAT/ADA PER TREBALLAR A ALEMANYA?

L’advocada Meritxell Marsà ens posa al corrent de les possibilitats que té un advocat llicenciat a Catalunya per treballar a Alemanya, i a més, ens explica e l què cal tenir en compte si un català resident a Alemanya hereda una propietat a Catalunya.

___________________________________________

ELS AVANTATGES DE TENIR LA TARGETA DE FAMILIA DE HESSEN (FAMILIENKARTE)

Les famílies residents a Hessen tenen la possibilitat d’obtenir una targeta de família (Familienkarte) amb la que s’obtenen una gran varietat d’avantatges. L’únic requisit és tenir com a mínim un fill i menor de 18 anys. La targeta és gratuita i es pot demanar per Internet.

Amb la targeta s’aconsegueixen descomptes a botigues i supermercats i fins i tot per a activitats extraescolars com cursos de piscina. A la web familienkarte.hessen.de hi trobareu totes les marques que ofereixen descomptes i informació més completa sobre la targeta.

Ja que la web és només en alemany si teniu qualsevol dubte sobre la targeta podeu contactar amb el casal (info@catalans-frankfurt.org) i mirarem d’aclarir-vos-el.